sábado, 5 de marzo de 2011


No se perquè em vaig quedar,
donant voltes a aquella platja
potser buscava una ona parada,
i que en lloc de ser aigua fora vent.
Plena de peixos, una ona plena
de lletres, de flors, de pensaments,
d'ahir d'avui o d‘avanç trencant
somnis del passat plenes de somnis del present.
Escrivint històries, escrita sobre l'arena
l'arena groga de la platja
però l'ona a la fi es va moure i va esclatà
esborrant tot allò escric.
Llavors vaig agafar una caragola i
li vaig gravar dins junt a la fresa de la mar
una bonica història d'amor
explicada per el siusiueix de les ones sense fi.


No hay comentarios:

Publicar un comentario