sábado, 5 de marzo de 2011

Lluna

Altra vegada te necessite i nose com fer per a que estigues amb mi, perque la veritat esque no puc fer ja res, testime testime testime , sempre serà aixina la teua vida era la meua i aixi a sigut desde el día que et vaig agafar perque volia que vivires i que conegueres la vida com es.
Va ser un milacre que visqueres ja que en 3 dies de vida es molt dificil que un gatet aguante tantes hores sence menjar , entonces anarem a per llet i isqueres avant i me has fet la persona mes felis del Mon sencer, tots els dies me reia en tu jugant amb els ratolinets que et vaig comprar cuant tansols tenies 2 mesos, pero de sobte comensares a pedre les ganes de jugar i tan sols tenies 5 mesos , comenssa a unflarse la teua pangeta i es preocuparem, pensavem que t'havies quedat embarassada pero per a vore si podia ser busquí al google que era aquesta extranya reacció. Vaig vore dues opcion:
Embaras o Tumor
Vuiguí vore lo bó i pensí que era un embaras pero no era així perque en realitat era un virus que te estava matant, un día a les 7 me alsí i no et vaig vore al meu costat dormint sino que vax sentir uns maullits i te cridí , mmon pare me digué que estaries a la galeria pero no era així , estaves morinte , entre la pared i el llit de la meua habitacio, es el record més orrible de ma vida el moment en que em vaig despedir de tú , per a SEMPRE.




Lluna sempre plena al meu cor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario